Gelidencs i gelidenques,
un altre cop som aquí dalt,
per llegir-vos els versots
encara que a algú li facin mal.
Ens n’enfotrem de tothom,
no tindrem pietat, ni compassió
i, si algú vol que li perdonem la vida,
li direm que NO és NO !!
Eleccions municipals
Aquest any hem tingut eleccions municipals:
tothom expectant amb el resultat final…
Però la cosa ha tingut menys emoció
que el campionat de pesca fluvial.
Amb els indepes barallats
i, els de la CUP fent el gamarús,
els “sociates” han guanyat
sense baixar de l’autobús.
No serà per les propostes,
ni per l’oposició responsable,
perquè el paperet que heu fet aquests quatre anys
ha sigut bastant deplorable.
És el que teniu els indepes,
que no cal que vinguin els altres.
Us deixem cinc minuts sols,
i us mateu entre vosaltres.
El pacte de Can Pasqual
va fer aigües des del primer moment.
Ja tenim muntat
el Mortal Kombat de l’ajuntament.
La CUP ha mantingut el regidor,
però ja no pot decidir amb la seva assemblea verda.
Ara podrà seguir dient que no,
però, a ningú NO li importarà una merda.
Lo dels Comuns no té nom.
Us hauríem de posar una denúncia,
per presentar un candidat
que no sap quin dia és Santa Llúcia.
Que no sàpigues el nom de les campanes
és normal, només ho saben quatre “llestets”,
però, no saber quin dia és Santa Llúcia
és perquè et dilapidin amb Funilets.
El CIC
Afortunadament, el CIC s’ha pogut acabar,
malgrat l’abstenció de la CUP i els “sociates”,
perquè si per vosaltres fos,
allò encara seria un cau de rates.
Però tingueu almenys els collons
de dir-nos a la cara les veritats:
que la cultura us importa una merda
i us molesten les entitats.
Vau enterrar un informe que deia
que el CIC ens podia caure al cap.
Ja ens vèiem a tots sota la runa
i problema solucionat.
Però quan els altres van arreglar el CIC
i, ja teníem la mel als llavis,
sortiu els putos “sociates”
i dieu que hi voleu posar la Llar d’Avis.
El primer que heu fet a l’entrar a l’ajuntament,
és deixar-vos d’hòsties i de xerrameca:
dieu que aposteu per la piscina coberta
i us carregueu la nova biblioteca.
Que la cultura no us agrada
perquè la gent culta no us vota?
doncs apostem per un poble d’imbècils
i a seguir mamant de la bota.
Un cop el CIC acabat,
vam tenir un bon merder,
la Rovira i la Lluïsa fotent-se d’hòsties
per veure qui l’inaugura primer.
Però la Rovira va ser més ràpida
i, aprofitant una escletxa de la burocràcia,
li fa un avançament per l’esquerra
i presenta la seva candidatura: “Ole, Quina gràcia!”
Kinkis contra ocupes
La Gelida més mediàtica va aparèixer
quan una colla de fills de puta,
va rebentar un pis a l’Avinguda Funicular
i es van posar a fer d’ocupes.
Van començar els robatoris
a comerços, cases i balcons,
i la poli, tot i saber qui eren,
no van fer res més que tocar-se els collons.
Podíeu haver fet alguna cosa,
com enxampar-los després d’haver robat,
els rebenteu a hòsties,
i problema solucionat.
En aquest moment de la pel·lícula
i, quan ja no ens donava la vida,
apareixen com el “Equipo A”,
els “kinkis de Gelida”.
I ja tenim el “follón” muntat,
“forgones” de mossos de dues en dues,
semblava una nova sèrie de Netflix:
Els kinkis contra els ocupes.
Recordeu aquella consigna…..
“Esta tarde habemo una consentrasión
To lo vesino a cara de perro
e una consentrasión pasífica
pero traete la barra de Hierro.”
I que se’m caigui la cigala a trossos,
i que els collons em fotin bossa,
que per un cop que Gelida surt a la tele
ha de ser al programa de l’Ana Rosa.
Hesbart…
Mira que hem vist coses lletges
en aquest poble, ens n’hem fet un fart.
Heu vist el vestuari
del nou espectacle de l’Esbart?
Hòstia quina cosa més lletja,
quina “xapussa”, quina merda, quin disbarat!
esperem que després d’aquesta castanya
mateu a la tia que l’ha dissenyat.
I ja que parlem de la sala dels Lluïsos,
moltes gràcies per la vostra comprensió,
per deixar els vostres ferros pel mig
cada cop que tenim actuació.
I, quan per una actuació de la colla petita us vam demanar
que els traguéssiu per evitar que cap nen prengués mal,
vàreu respondre: “Ui! quina putada, tenim el tècnics de vacances”,
total, són els nens dels diables i a vosaltres us és igual!
Policia a cada festa
Què collons passa en aquest poble
de gent tranquil·la que viu en harmonia?
Hòstia! a la que fas una festeta
se’t presenta la policia.
A la que poses la música una mica forta,
sempre hi ha un veí amargat
que truca la policia
(es veu que l’has molestat).
Aneu a cagar a la via,
gent que només veniu a Gelida a dormir:
Que aquí ens agrada la festa,
moriu-vos o aneu a donar pel cul a Sant Sadurní!
Ametller
El tema de l’Ametller
ha desfermat tota classe de lluites,
perquè no volem a la zona de Can Valls
el seu Port Aventura de les fruites.
“Amb l’Agroparc Gelida es forrarà”.
Però sortiu de la vostra bombolla,
que aquest tio és un mafiós
i farà el que li surti de la polla.
Quan ho hagi arrasat tot,
i allò sembli la ciutat afgana de Kabul,
només podrem baixar-nos els pantalons,
somriure i que ens segueixin donant pel cul.
Anem per la part més participativa dels versots, aquella en que deixem que expresseu lliurement la vostra opinió.
Ara que hem comprat Can Pàmies, us proposem una sèrie d’usos que haureu de valorar a base de crits al final de cada proposta.
Com més crideu, més a favor hi esteu, d’acord?
- Muntar un parc aquàtic amb tobogan i piscina d’ones. Ep! amb aigües freàtiques com les que han utilitzat per regar la gespa de la piscina.
- Muntar un camp de treball per membres de la brigada i treballadors municipals, a fi de recuperar les capacitats després d’estar-se quatre anys tocant-se la fava.
- Espai Gastronòmic per organitzar sopars setmanals gratuïts pels votants de la tercera edat. Ai, perdó! pels vilatans de la tercera edat. El sopar inclou: entremès, paella, cafè i gotes… i voto!
- Espai MONOtemàtic per l’Esbart: per tenir l’exclusivitat de totes les sales i que no les hagin de compartir amb entitats indesitjables com els Diables.
- Espai psicopedagògic per votants d’altres partits, per desaprendre que el nom del nostre poble no és Gelida (com erròniament diem), sinó “Gélida”. Formació impartida pels il·lustres membres del “No eres de Gelida si no…”.
- Espai de recreació històrica “Rememorem la nit dels vidres trencats”, cremant i lapidant bibliotecàries i una muntanya de llibres i, així, ens estalviem un equipament tan inútil i tan car com una biblioteca.
Marihuana
L’ajuntament està apostant per la promoció turística
i, ha portat a terme la idea de la setmana:
sembrar el camí de la Font Freda
de “cogollos” de marihuana.
Que sorties a fer una caminadeta
o, a passejar la teva gosseta Laika,
i tornaves més flipat
que si vinguessis de Jamaica.
Però es veu que no heu vigilat prou,
heu fet el passerell
i la policia us ha enganxat
la plantació municipal que teníeu a Martivell.
Programa de la Festa Major
La guanyadora del programa de la Festa Major
va dir tota riallera:
“Per fer la portada he utilitzat
els colors de la senyera.”
Es veu que la noieta
estava ben alliçonada,
perquè tots sabem xata,
que són els tres colors de l’estelada.
Festa Andalusa
Quan a l’ajuntament hi havia els d’Esquerra,
la Festa Andalusa es va perdre perquè ningú la volia muntar.
Però, a la que surten els socialistes,
a tots els andalusos del poble els hi han agafat ganes de treballar.
Per utilitzar la teva festa per fer un boicot,
s’ha de ser cabró i tenir males maneres.
Ara bé, si manen els vostres,
vinga “rebujitos y peteneras!”
Ja veig l’any que ve el cartell de:
“Bienvenidoh a la fiesta mayó”.
I, a la Comissió de Festes,
els imbècils del “No eres de Gelida si no…”.
8M
El 8 de març celebràvem el dia de la dona,
amb l’exposició de dones singulars.
Però, un fill de puta va “rajar” els cartells
amb total impunitat.
I per si no fos prou,
ho fa una segona vegada:
una agressió masclista
totalment demostrada!
Per ser un fill de la gran puta
i per “rajar” aquells cartells nous,
t’hauríem “hostiat” a la Plaça de la Vila
i t’hauríem tallat els ous.
Ens mantindrem sempre alçades,
perquè ningú ens farà callar.
Ni tan sols un desgraciat com tu,
que no es mereix ni respirar!
Basquet diables
Al torneig d’aficionats de bàsquet,
els diables vam quedar els tercers.
Ens hem guanyat la fama de “xungos”,
de “gamberros” i de “marrullers”.
És que en el fons som bona gent,
però tenim la sang calenta
i, quan ens toquen els collons,
reaccionem de manera violenta.
Però això no tornarà a passar
i, perquè el nostre comportament sigui millor,
hem començat una teràpia anti-estrès
amb els vidres del pavelló.
SARA
Per fi s’ha acabat la pel·lícula SARA.
Ha durat més que la mare que em va parir.
El resultat és un enorme xurro:
“Perdoneu però algú ho havia de dir!”.
Es va estrenar a Gelida,
amb tota la gent posant atenció
a una pantalla més petita
que la tele del meu menjador.
Hi ha gent que ens critica
per tarambanes i malparlats.
A tots ells, els diem sense rancúnia:
a la merda colla de malfollats!
A tots el que ompliu la plaça
i ens heu vingut a sentir:
moltes gràcies de tot cor
i ,visca la mare que us va parir!
VISCA CATALUNYA !!
VISCA EL FOC !!!
Colla de Diables de Gelida 